La Zanja
Titzina
Mineria, explotació, colonialisme i relacions veïnals conviuen en aquesta obra plena de referències presents i històriques de la relació entre el nord i el sud, el “descobridor” i els ocupats, les grans multinacionals i els valors ancestrals.
Dos actors i 6 personatges diferents que no surten de l’escenari. Dues èpoques molt distants en el temps. Un repte de vestuari molt divertit de resoldre!
Miquel és el tècnic de la multinacional, però alhora és Pizarro, i alhora és un paisà, un veí del poble. I no surt de l’escenari. El seu vestuari havia de permetre transformar-se en pocs segons només afegint o canviant un complement. L’armilla de tècnic ens recorda una armadura del segle XV, que a més es reforça amb unes elements que es depleguen i ens recorden a les gorgueres pròpies de l’època.
Per la seva banda Alfredo és l’alcalde del poble miner, i també és Atahualpa, i alhora és el veí que fa complot contra l’alcalde. En el seu cas, un jersei, una manta i un barret juguen el paper transformador sobre l’escenari.
En aquest cas també em vaig encarregar de cosir el ciclorama, de 6 x 8 metres que cobria tot el fons de l’escenari. Els acabats, tintats i desgastats van ser a càrrec de Escenografies Castells i Planas.